No se caga con la boca abierta!(Reflexión)
Texto altamente escatológico. Si eres sensible a ese tipo de cosas deja de leer. Si no sabes que significa escatológico ponte a leer.
Siempre me ha parecido obvia y ridícula la hipocresía con la que nuestra sociedad se trata a ella misma. Hablo de esos hábitos, convenciones sociales, mitos etc... Aceptados por todos y cuestionados por nadie que se pasan de generación en generación.
Intentaré explicarme mejor con un ejemplo muy gráfico, demasiado quizá;
La alimentación humana cuenta principalmente de dos fases. Introducción de alimentos en el organismo y salida de restos del organismo.
Por alguna razón la primera se ha convertido, posiblemente, en el hábito social más practicado hoy en día. Mientras el segundo es un tabú desagradable al que hay que evitar toda mención.
Pero, ¿porque?
Si buscamos en nuestros orígenes, en el reino animal, no hay diferencia alguna entre los dos hechos. Se realizan los dos con la misma naturaleza.
¿Alguien se imagina a una hiena escondiéndose pudorosamente detrás de unos arbustos para defecar? ¿O a un hipopótamo quejándose amargamente porque “no puedo hacerlo si me estas mirando”?
Así pues, en algún momento de nuestra historia antigua alguien decidió que uno era motivo de celebración y el otro de vergüenza. Y es que esto se remonta a la antigüedad.
Ya en los escritos religiosos antiguos se hace esta distinción.
¿O acaso alguien se imagina la ultima cagada de Jesús, junto a sus 12 apóstoles? Ese seria un cuadro digno de ser visto…
De igual manera, es mejor no pensar en que podría haber convertido ¿milagrosamente? el agua Cristo ni en la adaptación del “tomad y comed porque este es mi cuerpo”.
En la actualidad pero, los ejemplos son más claros.
Imaginemos la jiñada de empresa, con el objetivo de estrechar los lazos de confianza con los compañeros de trabajo. La cagada familiar, de rigor en navidad. ¿Y quién puede olvidar la primera vez que es invitado a defecar a casa de sus suegros? No creo que nadie pudiera…
Como vemos, los ejemplos son muchos y pintorescos, y funcionan en ambas direcciones.
Imaginaros que cada vez que comiésemos tuviéramos que ir a un lugar cerrado para hacerlo. Cada uno en un habitáculo separado, por supuesto. La sola idea de dos personas juntas comiendo revuelve el estomago. Es desagradable, repulsivo y embarazoso.
Escribir esto es especialmente irónico, considerando que ahora mismo estoy viendo a 50 personas desayunando juntas. Comiendo, masticando, tragando y digiriendo alimentos unos delante de otros sin el menor indicio de pudor.
La pregunta es; una sociedad a la que no le pasásemos nuestros prejuicios, que se desarrollase sin los tabúes heredados de sus padres, ¿Actuaría igual de irracionalmente que nosotros?
Lo dejo ahí. Ahora, si me perdonáis, es la hora del bocata.
Texto en clave de humor. Ni el autor sabe hasta que punto habla en serio.

6 Comments:
Gran Dariet gran, poques coses méshe de dir al respecte, pero com a poc la nota d'humor que m'ha obert el mtí, tenint en compte que he quedat per dianr en una mestra jajajajajajaja, val la pena enfocar de tant en tant les coses desde un altre punt de vista. I res d'escatologic, has mesurat molt els teus comentrais, que ens coneixem i pots ser molt més corrosiu. bessets desde la lejania, se despide Esteleta...mirando vuelos para la famos comida familiar en navidad, 400 euros per ara la broma...crec que pasare les festes aqui, esperem que no....un bes Dariet!!!
Sincerament, penso que es de lo més normal separar una cosa de l'altre; no desitjaria compartir olors corporals de certa categoria amb algú altre. Pensem en l'acte de defecar; el cos, assimila tots els nutrients necessaris, i de tot el que ingerim, el que no es pot aprofitar, les sobres (restes nauseabundes), el cos s'en desfà (obviament).
Del fum que prové de la combustió del fuel dels cotxes, res no s'en fà; es apestós i fins i tot, tòxic!.
Sabies que les bacteries que causen malalties (algunes de greus, com la que causa la salmonerosis, o el còlera) presents a l'aparat digestiu de les persones, persisteixen en els excrements?
I, esclar que tot això prové de l'antiguitat; quan no hi havia clavegueram, i els excrements vagaven lliurement pels carrers no paviementats de les ciutats antigues, l'index de mortalitat era molt més alt...
I sabies, que el grau de civilització d'una societat primitiva es medeix pel seu consum de sabó?
En qualsevol cas, es divertit el sarcasme amb que tractes el tema. Si abstraiem el missatge, és curiós, però no podem oblidar que som animals, però només en l'aspecte biològic; tenim la capacitat (i segons com, obligació) de negar els nostres instints...
Home perfi alguna cosa que no dona ganes de tallar-se les venes :P
A mi m'ha agradat i algun punt m'ha fet riure i tot...
Ademés no crec q la reflexió sigui tant descabellada... quantes coses mes de la nostra societat podriem posar a la mateixa balança?
Heyyy Estela tu per aqui, que grata sorpresa... corrosiu, m'agrada l'adjectiu. Potser hem canvii el cognom.
Lo de les olors es evidentment l'argument més fort en contra de la reflexió, pero al menjar també emitim olors i com ja ens hem acostumat...
Lo de sobres=restes nauseabundes es un clar exemple de la manipulació de la que som objecte: Del cos no surt res que no entri abans, i no calificarás de restes nausabundes el que menjes cert?
Lo de les bacteries es cert, i lo de l'antiguitat, i lo del sabo, pero crec que t'en vas del tema. Jo volia argumentar que el cagar podia ser també un acte social, y aixó no te gaire que veure amb la pulcretat de la societat... crec.
Encara que tot aixó que expliques son possibles raons per fer del cagar un acte desaprovat socialment.
L'escrit pretenia 50% fer pensar i 50% fer riure. El problema es que cuan més "intento" fer riure, menys interesant queda el fons del relat i viceversa.
Un dilema vaja.
doncs jo diria que en el meu cas com a minim m'has fet pensar un 20%, riure un 5% i somriure un 75% :-).
Molt bona la idea i molt ben ilustrada :-).
Estan al segle que estem i amb la tecnologia de que disposem, podriem tenir perfectament Lavabos inolors i completament higienics on aseurens tot s en rotllana i explicarnos el dia mentre caguem ;-).
Quan la peste bubonica i tota la pesca, jo tampoc hauria tingut collons d'anar a fer un sopar d'empresa a una taberna infestada de rates ;-).
Great man, em trec el barret i et mostro la calva :-).
Aix... que petita sembla la distancia entre somriure i riure, i que dificil es creuar-la.
5% es algo, igualment.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home