El TPE, ese gran desconocido. (Curiosidad)
Fa algun temps vaig ser diagnosticat de TPE o Trastorn de Personalitat Esquizoide (SPD en anglès) per una amiga. (Abans que us alarmeu, el TPE no té res a veure amb l’esquizofrènia)
Així doncs, en la meva eterna ànsia de autoconeixment vaig llegir i llegir pàgines web sobre el TPE.
Com és un tema que sempre que surt en una conversa sembla interessar en gran mesura a tothom, m’he decidit a exposar aquí d’informació més interessant que he trobat, amb l’esperança de que altres descobreixin la seva malaltia. Començem.
Per diagnosticar un TPE hom s’ha de preguntar si té 4 o més d’aquests símptomes:
-Es mostra fred emocionalment i afectivament distant.
-Capacitat limitada a l’hora d’expressar emocions positives o negatives envers els demés.
-Preferència per les activitats solitàries.
-Pocs amics íntims o confidents i manca de desig de tindre’n.
-Indiferència envers l’alabança o la crítica.
-Gaudeix amb poques activitats.
-Indiferència cap a les normes i convencions socials.
-Tendència a la preocupació fantasiosa i a la introspecció.
-Manca de desig d’experiències sexuals.
Així doncs ara ja saps si ets esquizoide.
Si et preguntes quina es la cura et diré que aquesta no existeix. L’únic tractament que existeix son drogues, i aquestes segurament et faran actuar com si fossis un “oso amoroso” en zel, cosa que fa pitjor la cura que la malaltia.
Un altre aspecte interessant es que els afectats per TPE no es consideren malalts. No els importa ser diagnosticats amb un trastorn de personalitat ni tenen interès en canviar.
Això unit a que no suposen cap mal per la societat ha avivat el debat sobre si el TPE es realment un trastorn o simplement una manera de ser.
Jo, personalment, estic bé com estic.
Thougth by Dario @ 9:56 a. m.
2 Comments:
Fa tres o cuatre anys, la meva ex, que estaba estudiant psicologia, ara ja ha acabat i es una crack de no se quin hospital i s'encarrega de no se quina unitat que han creat per ella... doncs aquesta noia, em va passar un parell de tests de personalitat per a un treball.
En un d'ells li vaig sortir com un lider nat, un tio sense complexes, ni pors, un heroi de les mases, un semi-deu a la terra... be, no tant potser, pero vaja, ja m'entens...
En l'altre test vaig sortir com un cobard, mentider i insegur, un tros de merda que no servia ni de pom d'escala.
Li va dur els resultats a una professora que li va dir que mai havia vist res semblat.
Et comento aixo pq un dels resultats dels tests es que jo tenia tendencies esquizoides... i dels simptomes que descrius... nomes m'identifico amb lo de tendencia a fantasejar i una relativa indeferencia als protocols socials standard...
I ho he trobat curios, tot aixo de la instrospeccio... i sobretot l'indiferencia devant els estimuls sexuals... mmmm, que lluny estic d'aixo ultim XD. Visca l'amor germans esquizoides XD.
P.D: no m'he pres cap droga :-).
Cap droga? Ya, com que la Voll-Damm té les mateixes propietats que l'aigua del Carmen...
En fí, suposo que qui més qui menys té tendencies esquizoides, i més en la societat insensibilitzada que vivim, i més essent informatics...
Pero la veritat es que jo soc un cas de llibre. Deixem-ho en que cumpleixo "gairebé" totes les condicions.
Matitzaré lo del poc interés sexual igualment. Vaig traduïr el símptomes del anglés, i era més aviat "poc interés en tindre experiencies sexuals amb altres persones"... XD
En fí, misteris de la ment.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home