El ascenso al “Bordillo” (3452 mm) por la cara sur.(Experiencia)
Me encontraba yo de paseo en coche con un simpático examinador de nombre Gallego, por la bonita zona que es Poble Sec.
Oh que bella barriada que es Poble Sec, con sus ceda-por-iluminación-divina, sus doble-stop-en-subida y sus peatones suicidas. Poble Sec pero, aun estaba por revelar a su más temible siervo. De-bordillo-solo-tengo-el-nombre que es como le llaman sus amigos.
Me encontraba yo, como yo he dicho, de paseo y eso que al señor Gallego me pregunta si me importaría aparcar un momentito a la derecha.- Faltaría más,- respondo yo.
Ante la bella perspectiva del parking más largo y grande que nadie vio jamás, se me iluminó la cara. Yo aparco aquí hasta el Airbús 380 y sin despeinarme oiga.
Pues iba yo todo feliciano y me digo, con lo grande que es el sitio, lo meto de cara y me olvido de maniobras. Me dispuse a ello cuando…-NO!- Dijo el Gallego. -Esto no es una parada, es un estacionamiento.- Me parece muy bien, pensé, ¿Y? No se puede estacionar de cara so memo? Pero no contesté, puse el intermitente y ala, para atrás que es gerundio (yo es que de lenguas…mu mal).
Situado en paralelo al coche empiezo a tirar marcha atrás. Primer problema, el coche de atrás estaba en territorio municipal de San Just d’Esvern así que no hay referencia que valga, pos a ojo.
Tiro para atrás, esperando a tocar el bordillo con la rueda trasera derecha…. esperando …esperando. Como me estaba quedando sin gasolina de tanto tirar para atrás, decidí mirar haber que tal andaba la cosa. Y ahí estaba el compadre gallego con cara medio de sorpresa medio de susto, y a escasos centímetros de su ventanilla se alzaba, aparecida de la nada cual seta venenosa, una farola. Que cosas, pensé, es la primera farola que veo puesta dentro de un carril.
El Gallego pero, parecía tener otra visión de asunto. –Si lo subes un poco más en la acera y pintas el coche de verde a lo mejor pasa por un quiosco.
Decidí hacer caso omiso de su sugerencia y de la mujer que me preguntaba si tenia pipas peladas y me giré hacia el profesor, el cual, enfaenado como estaba podando la planta que se colaba por su ventanilla, no me prestó atención.
De algún modo salí de aquella pesadilla de aparcamiento y 10 minutos más tarde salía del coche.
-Pero hombre Dario, con lo seguro que ibas como haces eso, ¿No has notado el bordillo?- Preguntó el Gallego. Decidí tomármelo como una pregunta retórica.
KO técnico. Próximo viernes segundo asalto.

7 Comments:
Fins quin punt els comentaris son reals? pq lo del kiosk es la canya eh? XD.
Anims amb el divendres vinent. A mi tb em van follar la primera convocatoria. I ara s'ostien per mi les escuderies mes prestigioses.
Bueno mira si no et pots guanyar la vida de aparca cotxes potse ho podras fer escrivint monolegs...
Has aconseguit q els de la meva sala creguin q estic boja del tot rient sola :P
Per cert Counter installed,enjoy it!
Me doy por pagada amb les petites personalitzacions q he inclos al teu blog :PP
Bueno m'alegro que hagi sortit graciós al final.
No ho tenia molt clar. Es el primer text amb objectiu humoristic que escric.
En cuant a lo del quiosc es cosa meva. Ell em va dir algo sobre pujarme a la vorera, pero he estat jo el que m'he menjat el tarro per pensar algo per arrodonir la frase.
Moltes merçés per el soport tecnic sister ;)
Nada, nada, tu tranquilo, colega, ¡sólo serán 150 € más! ¿Decias que el número 3 era el mejor?. Por tu bien físico y por el mio económico, espero que no sea así....
tot i q per la butxaca deu haver estat un día dur, estic d'acord amb els altres comentaris..será porque es viernes, xo les rises han sigut importants!!ànims x la pròxima i esperem de l'existència de més punts de referència;)
LOL
wala Dario acabo de descobrir el teu blog i el primer post que trobo és boníssim! Tan cachondo com sempre, m'encanta :)
A veure si puc invertir part del meu escàs temps per anar-me passant per aquí. Que no se t'acabi la paciència, i menys la inspiració!
Ens anem veient, pel carrer o per la uni. Ànim vecinu/amigu, en no res podràs estar tu també en els embussos de la Diagonal ;D
A hug,
Nauet
Que agradable sorpresa!
Cada cop tinc mes public, quina pressió...
Pos nada, vagi bé, i encantat de entretindre encara que sigui per 5 min.
ja ens vorem noi.
P.D: Vista les crítiques d'aquest escrit sembla que hauré de escriure més textos en broma i menys relats raros...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home